La terra

Fa més de 4.600 milions d’anys, l’explosió d’un estel
va pertorbar un núvol de gas i de pols que flotava a l’espai. El núvol va començar a girar i a concentrar-se; així és com se suposa que es va formar el Sol. La gravetat va atraure més materials, i això va originar els planetes i nombrosos satèl•lits, asteroides i cometes. Així va formar-se el sistema solar, inclosa la Terra. És un dels 8 planetes que giren al voltant del Sol. La calor i la llum del Sol creen un clima a la Terra que ens
permet viure als humans i a la resta d’éssers vius. Tres quartes parts de la Terra estan cobertes d’aigua. Aquesta superfície està composta per 6 oceans, a més de molts mars, llacs i rius.

L’evolució

Tots els animals i les plantes tenen ADN. Aquest conté el codi que determina com ha de desenvolupar-se i funcionar un ésser viu. L’ADN permet que les plantes i els animals es reprodueixin. Si l’ADN d’una espècie es modifica, els individus tindran una conducta i un aspecte diferent, això pot fer que s’adaptin millor a l’entorn. L’ADN dels éssers vius ha canviat durant milions d’anys i per això existeixen tantes espècies diferents de plantes i animals a la Terra. D’aquests canvis en diem evolució.

La biodiversitat

La biodiversitat és la totalitat dels gens, les espècies i els ecosistemes d’una regió, la riquesa actual del planeta Terra és el resultat de centenars de milions d’anys d’evolució natural que permeten la combinació de múltiples formes de vida, les interaccions de les quals amb la resta de l’entorn fonamenten el manteniment de la vida sobre el planeta. El valor essencial i fonamental de la biodiversitat natural és sinònim de riquesa d’espècies, també és el resultat d’un procés històric natural de gran antiguitat. Per aquesta única raó, la diversitat biològica té el dret inalienable de continuar existint. Els humans, i la seva cultura com a part i producte d’aquesta diversitat, han de cuidar-la, protegir-la i respectar-la. A més, és garantia de benestar i equilibri a la biosfera. Els diferents elements que constitueixen la biodiversitat formen veritables unitats funcionals, que ens aporten i asseguren molts dels serveis bàsics per a la nostra supervivència. Es considera que l’expansió demogràfica i econòmica de l’espècie humana està posant en marxa una extinció massiva de dimensions incomparables, majors que les de qualsevol extinció anterior. Les causes concretes són la desaparició indiscriminada d’ecosistemes, la tala de boscos, la degradació dels sòls, la contaminació ambiental, els excessos en la caça i la pesca, etcètera. Aquesta extinció representa una amenaça per a la capacitat de la biosfera per sustentar la vida humana i animal a través de serveis naturals i recursos renovables i així hem provocar que cada vegada desaparegui un major nombre d’espècies.

Recursos a la xarxa
-Diversitat de la vida
http://www.jmarcano.com/biodiverso /biodivers2.html
Recomanacions de llibres
-Ripa, Isabel (2011). El cambio climático una realidad.
Viceversa Editorial.

Els ecosistemes d’aigua dolça

Proporcionen molts beneficis i serveis molt importants, aliments, aigua neta, materials de construcció i control de les inundacions i l’erosió. Els mitjans de vida de moltes de les comunitats més pobres depenen dels recursos dels ecosistemes d’aigua dolça. El creixement de la població humana, conjuntament amb el desenvolupament industrial i agrícola, han sotmès als sistemes d’aigua dolça a una tensió enorme. La diversitat d’espècies d’aigua dolça és molt alta, comparada amb la d’altres ecosistemes. Els hàbitats d’aigua dolça cobreixen menys de l’1% de la superfície del món, no obstant, són la llar de més del 25% de tots els vertebrats descrits, més de 126.000 espècies conegudes d’animals, i d’aproximadament 2.600 plantes macròfites. Les espècies d’aigua dolça proporcionen serveis importants, tals com l’aportació de proteïnes i el suport dels mitjans de vida de les comunitats més pobres del món. Les espècies d’aigua dolça estan molt amenaçades.

Recursos a la xarxa
-Llista vermella d’espècies amenaçades
http://www.uicn.es/content/view/510/45/lang,spanish/

L’aigua

Els ecosistemes aquàtics continentals i costaners, és a dir: els rius els llacs, les zones humides i les aigües de transició i costaneres, són elements fonamentals del nostre territori. Durant mil•lennis han fornit múltiples serveis essencials per als humans: aigua per a la vida, per al lleure, i per als usos econòmics, protecció contra inundacions i sequeres, regulació de la formació i la fertilitat del sòl, articulació de paisatges i identitats, font d’inspiració cultural i religiosa. A més, els ecosistemes aquàtics i els ecosistemes terrestres associats proveeixen l’hàbitat essencial per a multitud d’espècies animals i vegetals. Utilitzant la cita d’Unamuno amb la que un dels autors d’aquesta àrea introdueix la temàtica: “L’aigua és, en efecte, la consciència del paisatge”. La quantitat d’aigua disponible és limitada. L’augment de la població   i la major demanda de les indústries fan que s’incrementi la pressió sobre els recursos hídrics i aquests es veuen degradats per la contaminació i la utilització que es fa de la terra. La disponibilitat d’aigua dolça depèn en gran mesura dels bancs de neu de les muntanyes, les glaceres i els casquets de neu, òbviament, si es redueixen disminuirà la disponibilitat d’aigua, posant en risc la supervivència del planeta i dels seus habitants. L’augment de la població i la major demanda de les indústries fan que s’incrementi la pressió sobre els recursos hídrics, aquests es degraden per la contaminació i els usos que es donen a la terra. Caldria protegir el flux natural dels rius, així com l’ús i la distribució de l’aigua, a fi de salvaguardar els hàbitats i els mitjans de vida dels humans. El 80% de la Terra està cobert per aigua, però només l’1% d’aquesta aigua és potable, els mars i els oceans representen més del 59% d’aquesta aigua, la resta es troba als nostres llacs, rius, aqüífers i glaceres. Els ecosistemes d’aigua dolça són molt vulnerables, les lleres suporten fluxos de materials constants i amb canvis ràpids, tenen cicles naturals molt lents, motiu pel qual triguen molt en eliminar-los.

Recursos a la xarxa
- El cicle de l’aigua i la pol•lució
http://www.explora.cl/otros/agua/ciclo2.html
http://www.fnca.eu/guia-nueva-cultura-del-agua/
agua-y-ecosistemas
Recomanacions de llibres
-Ripa, Isabel (2011). El cambio climático una realidad.
Viceversa Editorial.

La crisi de l’aigua

Durant el segle XX a Espanya es va produir una alteració intensa dels ecosistemes aquàtics continentals, derivada de la construcció massiva d’obres hidràuliques de regulació, transport i producció d’energia elèctrica a tota la península. En conseqüència, moltes valls i poblacions rurals van ser desplaçades, i sota les aigües van quedar terres fèrtils i segles d’història i de vivències compartides, en nom del desenvolupament econòmic, fonamentalment vinculat a l’expansió del regadiu a zones semiàrides i àrides, la producció d’electricitat per a la industrialització i la urbanització de les àrees metropolitanes. Moltes d’aquestes actuacions van generar conflictes socials amb poca transcendència tenint en compte el context de postguerra i dictatorial del règim que les promovia. Per altra banda, amb el suport de les institucions públiques, la iniciativa privada va explotar de forma massiva les aigües subterrànies i la transformació de terrenys en regadius, durant la segona meitat del segle XX. Aquest fet ha causat un deteriorament generalitzat de l’estat dels aqüífers i la pèrdua de milers de fonts, deus i zones humides. A més, el creixement de les zones urbanes, de les zones industrials i de l’agricultura industrial ha generat un increment significatiu de les càrregues contaminants abocades als rius, les llacunes, els aqüífers i les zones costaneres, que ha contribuït a la degradació dels ecosistemes aquàtics i del cicle de l’aigua. La crisi de l’aigua al planeta, provocada per la contaminació, el canvi climàtic i el creixement demogràfic explosiu, és tan gran que gairebé dos milions de persones viuen en regions que pateixen manca d’aigua. L’any 2050, amb tres mil milions més d’éssers vius, necessitarem el 80% més d’aigua només per a alimentar-nos. Ningú sap d’on traurem aquesta quantitat d’aigua. Aquest interès sobtat per l’aigua com a mercaderia, una cosa que pot utilitzar-se per a obtenir un benefici privat i guanys personals, està en contradicció directa amb la noció de l’aigua com un bé comú.

Recursos a la xarxa
-http://www.jmarcano.com/educa/curso/agua.html
-http://www.fnca.eu/guia-nueva-cultura-del-agua/agua-y- ecosistemas
Recomanacions de llibres
-Barlow, Maude (2007). ConvenioAzul: la crisis mundial del agua y la batalla inminente por el derecho al agua. The Council of Canadians/Heinrich Böll Stiftung/Chile Sustentable.
http://www.archivochile.com/Chile_actual/patag_sin_repre/03/chact_hidroay-3%2000022.pdf
-Barlow, Maude (2008). El agua, nuestro bien común. Hacia una nueva narrativa del agua. The Council of Canadians/On The Commons. http://onthecommons.org/sites/default/files/ElAguaNuestroBienComunOct2008.pdf

Les amenaces dels oceans

Els mars i els oceans estan en crisi. La sobrepesca, l’ocupació del litoral, la contaminació i el canvi climàtic estan portant al límit a moltes espècies i ecosistemes marins i costaners, posant en risc la manera de viure de moltes comunitats que depenen d’ells. Per sort, cada vegada hi ha més evidències científiques que donen suport a la creació d’una xarxa de reserves marines a gran escala com a mesura urgent per protegir les espècies marines i els seus hàbitats i així frenar el deteriorament de les pesqueries. El conjunt de la fauna marina es troba en una situació de veritable perill, fet que repercutirà en la qualitat de vida de les persones, ja que el mar aporta el 50% de l’oxigen que respirem i constitueix un filtre de la contaminació, a més d’una font d’aliment essencial. El 30% de les espècies marines que es pescaven s’han col•lapsat, que significa que el seu nombre total s’ha reduït en un 90% des de 1950 i que, si no es prenen mesures urgents, les espècies que actualment capturen les flotes pesqueres entraran en situació de col•lapse abans del 2050. Potser no hi ha cap dret més important que el dret d’una gota d’aigua a retornar a les conques hidrogràfiques i als sistemes hídrics que nodreixen tota la vida i mantenen la integritat dels àmbits comuns de l’aigua. Sense aquests hàbitats, l’aigua no pot complir les funcions ecosistèmiques i es perd com a bé comú de la natura.

Recursos a la xarxa
-Defensa dels oceans
http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Defensa-de-los-oceanos/
- Esgotament i destrucció dels recursos naturals
http://www.oei.es/decada/accion23.htm
- RED LIST. La biodiversidad de agua dulce – un recurso escondido y amenazado
http://cmsdata.iucn.org/downloads/freshwater_biodiversity_a_hidden_resource_under_threat_factsheet_sp.pdf

L’eutrofització

Eutrofització significa que quan els nutrients com el nitrogen i el fòsfor arriben a l’aigua, molt sovint provinents dels fertilitzants químics, provoquen el creixement explosiu d’algues que, al mateix temps, esgoten l’oxigen de l’aigua i afecten greument a altres espècies. La meitat dels llacs d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord pateixen aquest problema. L’enorme zona morta que afecta a gran part del golf de Mèxic posa en relleu l’impacte dels residus líquids abocats al riu Mississipí. L’enriquiment d’un ecosistema amb nutrients a un ritme que no pot ser compensat per les formes d’eliminació natural, l’elevada concentració de nutrients genera la producció d’un excés de matèria orgànica que requereix grans quantitats d’oxigen per descompondre’s, fins a fer desaparèixer aquest últim. L’increment de substàncies nutritives en aigües dolces de llacs que produeixen excés de fitoplàncton (plàncton marí o d’aigua dolça, compost predominantment per organismes vegetals, com determinades algues microscòpiques) generen processos de putrefacció tan forts que consumeixen l’oxigen dissolt a l’aigua i els peixos i altres organismes moren, donant lloc a grans «zones sense vida». Aquest fenomen provoca que l’abundància d’espècies hagi disminuït un 40% en 60 anys, i va reduir-se a la meitat als rius, els llacs i les maresmes. La disminució és alarmant en el cas dels amfibis, els mamífers, les aus, els coralls i els peixos.

Recursos a la xarxa
-http://www.proyectopv.org/1-verdad/contaminacionaguas.htm
-http://www.fnca.eu/guia-nueva-cultura-del-agua/agua-y-ecosistemas
Recomanacions de llibres
-Goleman, Daniel (2009). Inteligencia ecológica.
Kairós Editorial.
-Ripa, Isabel (2011). El cambio climático una realidad.
Viceversa Editorial.

Els grans rius del món

Deu dels majors rius del món estan agonitzant i en perill com a resultat del canvi climàtic i la contaminació, fet que augmenta l’amenaça d’escassetat d’aigua. Al nostre planeta, els deu rius més importants estan en perill. El riu Danubi, el Bravo, el Plata, el Iangtsé, el Mekong, el Salween, el Ganges, el Nil, el Murray-Darling i el riu Groc s’estan assecant a causa del canvi climàtic, els més afectats són els rius que subministren aigua i aliments a milions de persones dels països més pobres del món. El continent més afectat per l’escassetat d’aigua és Àfrica, les conseqüències són devastadores. Només 21 dels 177 rius més llargs del planeta corren lliurement des del naixement fins al mar. Una de les pitjors tragèdies naturals provocades pel canvi climàtic va documentar-se a Bolívia, amb la mort de milions de peixos als rius de la conca de l’altiplà, la Plata i Amazònia, a causa de les baixes temperatures, de la sequera i del fred. La crisi d’aigua dolça va més enllà dels deu rius mencionats en aquest informe i reflecteix fins a quin punt el desenvolupament destructiu amenaça la capacitat de la natura per satisfer les nostres necessitats.

Recursos a la xarxa
-L’impacte de la pesca
http://www.pnuma.org/informacion/comunicados/2010/22Octubre2010/1cpb35n_i.htm
-Alerta de WWF/Adena sobre els grans rius del món
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2007/03/20/actualidad/1174345203_850215.html

El riu Citarum

Al seu millor moment era un riu cabalós on s’hi podia pescar. Però a causa de la quantitat de fàbriques hi ha a les ribes, aquest que algun dia va ser un riu d’aigües clares, avui està ple d’escombraries flotants i s’ha convertit en una claveguera plena de minerals contaminants, que són perillosos tant per als animals que viuen a l’aigua com per a la mateixa població. A la Xina, el 80% dels principals rius està tan degradat que no hi ha vida aquàtica, A Pakistan, el 25% no tenen aigua potable pel nivell de contaminació que contenen, el 40% dels rius i dels cursos d’aigua dels Estats Units és massa perillós per nedar-hi, pescar-hi o beure’n l’aigua, etc. L’abocador final per a una gran part de les nostres deixalles és l’oceà, allí van a parar gran part dels abocaments urbans i industrials.

Recursos a la xarxa
-La pàgina de la vida
http://www.proyectopv.org/1-verdad/contaminacion

Les espècies amenaçades

Cada vegada hi ha més espècies en extinció. No tots els organismes poden viure en totes les condicions ambientals, hi ha animals que poden viure a les profunditats de l’aigua, altres no i no saben ni tan sols nedar. Tots els animals es preocupen primer per sobreviure i després per reproduir-se; si no aconsegueixen abastir-se ells mateixos de menjar, ho tenen difícil per abastir les cries. Si un animal no viu bé en un entorn, perquè té fred, calor, gana, poca llum o poca aigua el més segur és que no es reprodueixi o que, quan ho faci, la seva descendència no arribi a la maduresa i mori. Quan una espècie desapareix és per sempre, la temperatura és essencial perquè un organisme viu es desenvolupi, necessiten un lloc adequat per sobreviure. També són importants el sòl, la llum, l’aigua, i les espècies afavoreixen al seu torn el desenvolupament d’altres espècies. La font dels nostres aliments, medecines i aigua potable, a més dels mitjans de subsistència de milions de persones, podria estar en perill amb la ràpida disminució de les espècies animals i vegetals del món. L’última actualització de la Lista Roja de Especies Amenazadas© de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) mostra que de les 63.837 espècies avaluades, 19.817 estan amenaçades per l’extinció, inclòs el 41% dels amfibis, el 33% dels corall formadors d’esculls, el 25% dels mamífers, el 13% de les aus i el 30% de les coníferes. La Lista Roja de la UICN és un indicador crític de la salut de la biodiversitat del món.

Recursos a la xarxa
-Lista Roja de Especies Amenazadas
http://www.uicn.es/content/view/510/45/lang,spanish/
-RED LIST (en anglès) http://www.iucnredlist.org/

Els peixos

És molt necessari protegir la població de peixos, tant els d’aigua salada com els d’aigua dolça, perquè són un dels nostres actius de més gran valor biològic, nutricional i econòmic. Els peixos pateixen que la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua es redueixi, fet que dificulta als d’aigua dolça que puguin filtrar-lo per respirar. L’estadística és molt preocupant, perquè afirma que durant els darrers 50 anys el 90% dels peixos ha desaparegut dels rius i dels mars. Protegir la biodiversitat en reserves marines permet recuperar les poblacions de peixos a les zones on està permès pescar: una aigua més calenta comporta menys menjar, menys cries i menys oxigen per als peixos d’aigua dolça i salada. Quan la quantitat d’oxigen dissolt a l’aigua es redueix, és més difícil per als peixos d’aigua dolça filtrar-lo per respirar, a més, els canvis en la temperatura de l’aigua poden afectar a l’activitat i a la velocitat de natació, amb una reducció en la capacitat per caçar aliments. Aquesta inactivitat resulta més crítica perquè el peix necessita més aliment per mantenir la seva velocitat metabòlica, que és més alta en aigües més calentes. Un altre dels efectes de la contaminació tèrmica és que les temperatures altes són més favorables per als organismes patògens. Pel que una freqüència baixa de malaltia als peixos podria convertir-se en una mortalitat massiva dels mateixos, en tornar-se els patògens més virulents i els peixos menys resistents quan es produeixen augments en la temperatura de l’aigua.

Recursos a la xarxa
-Contaminació tèrmica
http://www.profesorenlinea.cl/ecologiaambiente/
Contaminacion_termica.htm
-WWF Mars i oceans
http://www.wwf.es/que_hacemos/mares_y_costas/sobre_mares_y_oceanos/oceanos/

El canvi climàtic

El canvi climàtic és el símptoma d’un planeta malalt, és la major amenaça ambiental a la que s’enfronta la humanitat, provocada pel desequilibri de gasos a l’atmosfera, principalment a causa de la crema de combustibles fòssils, la qual ha generat un augment de 0,8 °C en la temperatura mitjana global del planeta des de la Revolució Industrial. Les causes principals del canvi climàtic són les elevades emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle que arriben a l’atmosfera provinents fonamentalment de: la crema de combustibles fòssils per al subministrament energètic (generació d’electricitat, transport, ús industrial i residencial), la desforestació, la ramaderia i l’agricultura. La quantitat de gasos emesos ha augmentat molt, principalment a causa del consum excessiu dels països industrialitzats. Les conseqüències de l’escalfament global són una amenaça per a tots nosaltres, però seran encara més greus als països pobres, que no poden permetre’s programes costosos per ajustar-se al canvi. I ells mateixos no emeten pràcticament gasos d’efecte hivernacle. El desequilibri està causant un augment progressiu de la temperatura mitjana global. Aquest fet, que pot semblar intranscendent, té conseqüències devastadores que no només afecten al desgel de les glaceres i els pols, i provoquen l’augment del nivell del mar, sinó que amenacen a tots els ecosistemes. Provoca fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents, com les sequeres, els huracans o les inundacions, i accelerarà l’extinció d’espècies. Les repercussions socials i econòmiques d’aquestes conseqüències per als humans són evidents (gana, augment de malalties, migracions…) perquè no respecten les fronteres dels països i són els menys desenvolupats els que les pateixen de forma més dramàtica. El planeta no pot continuar suportant aquest model malgastador i consumista dels estats desenvolupats, ni extrapolar-lo a la resta de la humanitat. Cal recordar que encara hi ha milions de persones que no tenen accés a un mínim bàsic d’energia, i en tenen tot el dret. Cotxes, aerosols… hi ha tantes coses que no es controlen i s’accepten. El progrés comporta activitats que posen en perill l’estatus en el que transcorre la vida. Els resultats contaminants continuaran propagant-se durant dècades i, fins i tot, segles, i és segur que els productes químics tòxics que impregnen les aigües i el sòl, així com l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, acabaran reclamant un peatge en els propers anys. Els productes químics utilitzats en la fabricació dels articles que utilitzem a diari estan enverinant lentament la Terra. Som els grans depredadors del planeta Terra, tant que estem esgotant els recursos naturals i transformant el clima fins uns límits que poden posar en perill la supervivència de tots. Estem veient el desglaç dels casquets polars, el retrocés de les glaceres, l’augment del nivell del mar, l’acidificació dels oceans, la desaparició d’espècies i la pèrdua de biodiversitat, la regressió dels boscos, l’augment de pluges torrencials i inundacions, la disminució dels recursos hídrics i l’increment de les sequeres.

Recursos a la xarxa
-Solucions http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Frenar-el-cambio-climatico/Soluciones/ Revolucion-Energetica/
-Calcula la petjada ecològica http://www.ceroco2.org/
-Desgel http://es.wikipedia.org/wiki/Deshielo
Recomanacions de llibres
-Goleman, Daniel (2009). Inteligencia ecológica.
Kairós Editorial.
-Ripa, Isabel (2011). El cambio climático una realidad.
Viceversa Editorial.

L’efecte hivernacle

L’aire que respirem forma part d’una capa espessa anomenada atmosfera que envolta la Terra. L’aire es compon d’una barreja de gasos, principalment nitrogen (una quarta part) i oxigen (una cinquena part) el gas que necessitem els organismes per a viure. L’atmosfera perd densitat amb l’altura i es dissol completament a 800 km sobre la superfície, que és el llindar de l’espai exterior. Per tant, l’atmosfera és l’embolcall gasós que envolta la Terra. Permet el pas de l’energia solar i, al mateix temps, ens proporciona tres tipus de protecció:
FILTRE, perquè redueix les radiacions ultraviolades nocives de tipus B, gràcies a la capa d’ozó present a l’estratosfera.
ESCUT, de manera que els nombrosos meteorits i altres cossos celestes que xoquen contra ella en direcció al nostre planeta es desintegren quan la creuen.
ABRIC, perquè emmagatzema la calor suficient perquè la Terra mantingui una temperatura adequada i compatible amb la vida.
L’atmosfera és un gran invent per als humans, va necessitar 3.600 milions d’anys per formar-se tal com la coneixem. La funció d’abric que compleix l’atmosfera és possible gràcies a un conjunt de gasos que formen una capa que permet el pas dels raigs del sol però reté part de la calor que s’escapa cap a l’espai. Aquests gasos, denominats gasos d’efecte hivernacle (GEH), són el vapor d’aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) l’òxid nitrós (N2O) i l’ozó (O3). Sense aquests GEH naturals seria impossible la vida a la Terra, perquè la temperatura mitjana seria de –18 ºC, quan actualment és d’uns 15 °C. Per tant, l’efecte hivernacle és una funció natural que compleix l’atmosfera. A més d’aquest efecte hivernacle natural, actualment hi ha un efecte hivernacle intensificat, produït pels gasos generats per activitats humanes. Les activitats humanes generen emissions de quatre GEH de gran permanència, que són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els halocarburs (gasos que contenen fluor i clor o brom). Es diuen així perquè es mantenen actius a l’atmosfera molt de temps després de l’emissió, el que significa que els gasos que s’emeten avui seguiran produint l’efecte hivernacle durant algunes generacions més. Les emissions de GEH produïdes per les activitats humanes són tan elevades que el planeta no és capaç d’absorbir aquest excés. El principal gas d’efecte hivernacle natural és el vapor d’aigua, responsable de dues terceres parts de l’efecte hivernacle natural. Es forma com a part del cicle natural de l’aigua, i com que la quantitat d’aigua al planeta és constant, les activitats humanes per si soles no afegeixen més vapor d’aigua a l’atmosfera. El diòxid de carboni és el GEH d’origen humà més important, l’any 2004 va representar un 77% de les emissions totals d’aquests gasos. Un 80% de les emissions es produeixen als països industrialitzats. L’augment mundial de les concentracions de diòxid de carboni és a causa de la utilització de combustibles d’origen fòssil, la tala d’arbres, l’eliminació de terres agrícoles, els canvis de l’ús de la terra, la desforestació, la pèrdua de boscos i de vegetació, fet que redueix la capacitat del planeta per absorbir diòxid de carboni. El segon gas que més contribueix a l’efecte hivernacle artificial és el metà. Aquest gas el produeixen els bacteris durant la digestió de matèria orgànica en condicions amb poc oxigen. Algunes activitats humanes, com la ramaderia, el cultiu d’arròs i els abocadors, contribueixen a que n’augmenti la producció. L’òxid nitrós, que els bacteris del sòl alliberen de forma natural, contribueix a l’efecte hivernacle intensificat a causa dels adobs amb base de nitrogen, la crema de combustibles fòssils i la producció química industrial que utilitza nitrogen. Els gasos fluorats d’efecte hivernacle són gasos sintetitzats artificialment per a finalitats industrials. S’utilitzen com a refrigerants, dissolvents de neteja i agents per a la fabricació d’escuma. Els aerosols CFC o freons. Els gasos d’efecte hivernacle compleixen la funció d’atrapar i mantenir part de la calor que prové de l’energia solar, i un augment de la concentració d’aquests gasos, causat per les activitats dels humans, està produint l’escalfament del planeta. Han augmentat un 70% entre 1970 i 2004. La temperatura mitjana del planeta (temperatura global) depèn de la calor que entra provinent de la radiació solar i de la calor que s’escapa per la radiació que emet el planeta.

La capa d’ozó

La destrucció de la capa d’ozó, és a dir, el seu aprimament en algunes zones, està provocada pels compostos CFC o freons, que es troben als aerosols. Quan aquests compostos són llençats a l’atmosfera constitueixen un residu molt nociu que reacciona amb l’ozó de l’estratosfera i redueix la capacitat de la capa d’ozó per filtrar les radiacions ultraviolades. Una sola molècula de CFC és capaç de destruir cent mil molècules d’ozó. Moltes de les substàncies que danyen la capa d’ozó són, al seu torn, gasos d’efecte hivernacle i també contribueixen al canvi climàtic i, per tant, al desgel.

La contaminació

La contaminació ha arribat a tots els racons del planeta i l’ésser humà n’és el responsable principal. Amenaça els rius i els llacs, l’aire, la terra i els oceans; i en última instància, a nosaltres mateixos i al nostre futur.
Algunes dades són la millor radiografia de la situació actual i exigeixen una reflexió acurada:
• A la nostra sang hi ha més de 300 substàncies químiques sintètiques que no tenien els nostres avis.
• La contaminació atmosfèrica provoca 16.000 morts prematures a l’any a Espanya.
• A les zones més contaminades augmenten els casos de mortalitat per càncer.
• Anualment, a Espanya s’aboquen a l’aigua més de 4,6 milions de tones de contaminants.
• A la badia d’Algeciras s’hi troba la major contaminació crònica per hidrocarburs d’Espanya.
• Espanya té l’estuari més contaminat per metalls pesants del món, el del riu Tinto, a Huelva.
• A Espanya només es recupera el 13,1% dels residus. El 86,9% restant va a abocadors i incineradores.

Recursos a la xarxa
Lluita contra la contaminació
http://www.oei.es/decada/accion.php?accion=005

Tipus de contaminació

Contaminació lumínica
Pot definir-se com l’emissió de flux lluminós en intensitats, direccions, rangs espectrals o horaris innecessaris per la realització de les activitats de la zona on hi hagi instal•lats els llums. Un enllumenat exterior ineficient i mal dissenyat, que envia la llum cap al cel; la manca de regulació de l’horari d’apagament d’il•luminacions
monumentals, publicitàries o ornamentals; la utilització de potències excessives… tots ells generen contaminació lumínica.
La manifestació més evident és l’augment de la brillantor del cel nocturn, fent desaparèixer els estels i altres cossos celestes.
Quines conseqüències té?
• Malgastar energia i diners.
• Provocar enlluernaments i empitjorar la seguretat vial.
• Intrusió lumínica, l’entrada de llum artificial exterior als habitatges provoca pèrdua de qualitat de vida, alteracions del son…
• Pèrdua del patrimoni cultural i científic perquè es fa invisible el cel estelat.
• Sobreexplotació dels recursos naturals. Contribueix al canvi climàtic i a la generació de residus (diòxid de carboni, substàncies radioactives…).
• Danys al medi nocturn. Afecta a animals, insectes i plantes, causant problemes d’orientació, alteracions en els cicles biològics, desajustos poblacionals…
• Contaminació per residus de bombetes usades (làmpades de vapor de mercuri).

Recursos a la xarxa
-La contaminació lumínica
http://www.ecologistasenaccion.org/article11059.html

Contaminació atmosfèrica
La pol•lució atmosfèrica està composta per molts tipus de gasos, gotes i partícules que redueixen la qualitat de l’aire. L’ozó a nivell del sòl constitueix la major part de la pol•lució de l’aire a la majoria de les ciutats. L’ozó a nivell del sòl es crea quan els gasos que han estat alliberats a l’atmosfera, pels motors i per la combustió de gasolina, interactuen quan entren en contacte amb els raigs del sol. Aproximadament un terç de la contaminació que arriba als rius i als oceans comença sent contaminació atmosfèrica, però acaba caient als mateixos.

Recursos a la xarxa
-Revolució energètica
http://www.greenpeace.org/espana/es/Trabajamos-en/Frenar-el-cambio-climatico/Soluciones/Revolucion-Energetica/
-Calcula la petjada ecològica
http://www.ceroco2.org/

Contaminació de l’aigua
L’aigua és fonamental per a la vida tal com la coneixem. Dues terceres parts de la Terra són aigua, el 70% dels nostres cossos és aigua, no obstant, és el recurs més amenaçat del món. Alguns dels pitjors focus de contaminació posen en perill cada dia els recursos hídrics. Centenars de substàncies tòxiques són abocades a l’aigua sense un control adequat. La contaminació de l’aigua es produeix a través de la introducció directa a les lleres dels rius, els mars, els llacs, etcètera, de diverses substàncies considerades com a contaminants que estan relacionades amb l’acció de l’abocament de substàncies tòxiques, la utilització de pesticides, fertilitzants i altres productes químics a l’agricultura, que es filtren des del sòl fins als aqüífers subterranis o a altres fonts d’aigua. En molts casos, hauria d’estar prohibit abocar-les a l’aigua, pels coneguts efectes nocius, i perquè tampoc hi ha estudis que en determinin la innocuïtat. Per tant, segons el principi de precaució, no haurien d’estar contaminant l’entorn. La contaminació provoca uns costos socials i ambientals molt elevats (i ho seran encara més en un futur proper). La recuperació dels ecosistemes aquàtics afectats és molt complexa i, en molts casos, fins i tot impossible. Només si aconseguim eliminar les fonts de contaminació a l’origen podrem garantir un futur sense tòxics. Els contaminants poden arribar a l’aigua de moltes maneres i a molts llocs, cada vegada que l’aigua entra en contacte amb un material, petites partícules poden quedar-ne a l’aigua com a contaminant. Alguns no són nocius per a la salut humana, però altres poden ser molt perillosos.

Recursos a la xarxa
Contaminació de l’aigua
-http://www.proyectopv.org/1-verdad/contaminacionaguas.htm
-http://elblogverde.com/contaminacion-del-agua/
-En el Día Mundial del Agua: 10 hechos que debes conocer
http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog /en-el-da-mundial-del-agua-10-%20hechos-que-debes/blog/44444/

Contaminació tèrmica
El món de l’abundància material en la que ens trobem immersos té un preu ocult que, per descomptat, no es reflecteix en l’etiqueta, és la contaminació tèrmica. Consisteix en el deteriorament de la qualitat de l’aire o de l’aigua ambiental, ja sigui per increment o per disminució de les temperatures, afectant de forma negativa als éssers vius i al medi ambient. Els canvis climàtics són una conseqüència d’aquests desequilibris, produïm contaminació tèrmica quan aboquem grans quantitats d’aigua calenta als nostres rius, aquesta contaminació provoca la mort en massa dels organismes que, com els peixos, no poden suportar els canvis bruscos de temperatura de l’entorn. Per altra banda, la mort massiva de peixos afecta a la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics i dels que es relacionen més directament amb ells. Moltes fàbriques i, en particular, les plantes d’energia aboquen aigua calenta, resultant del procés de refredament, als rius i als llacs provocant així la contaminació tèrmica dels sistemes aquàtics. La contaminació tèrmica és una forma important de contaminació en aquests sistemes i en la major part dels casos es produeix quan l’aigua utilitzada pel refredament de les plantes generadores d’energia és alliberada al medi ambient a una temperatura més elevada de la que tenia naturalment, entre 9 i 20 graus més alta. Un altre dels problemes és que s’estima que durant els pròxims anys la necessitat d’aigua refrigerant per a les centrals termoelèctriques als Estats Units serà molt més gran que la quantitat d’aigua utilitzada actualment.

Recursos a la xarxa
-Contaminació tèrmica
http://www.profesorenlinea.cl/ecologiaambiente/
Contamina cion_termica.htm
Recomanacions de llibres
-Goleman, Daniel (2009). Inteligencia ecológica.
Kairós Editorial.

El plom

És un metall dens i pesant que de vegades s’utilitza com additiu que sol afegir-se per intensificar la brillantor dels pigments, especialment del groc i del vermell, i per fer-los més duradors. La gasolina es continua enriquint amb plom en molts llocs del planeta, també es continua utilitzant en els perdigons de caça, en les pintures i en el vidre, en foneries, etc. Tones de partícules de plom es dipositen al sòl i a l’aigua, igualment que els metalls pesants com el mercuri, que s’acumula als éssers vius i és molt difícil d’eliminar. En les persones ho perjudica tot: el sistema circulatori, el reproductor, l’excretor, el nerviós. És molt necessari denunciar que tot i que la gasolina amb plom ha estat prohibida als països desenvolupats, es continua exportant al tercer món, igual que ha passat amb el DDT, amb el tabac amb dosis altes de quitrà i amb tantes altres coses. El plom és un verí molt potent, ens envolta silenciosament i, per desgràcia, la intoxicació per plom no es veu ni s’olora, té efectes molt nocius per als humans i per a la fauna salvatge, a través de l’aigua o de la inhalació de partícules d’una zona contaminada.

Recursos a la xarxa
-Lluita contra la contaminació
http://www.oei.es/decada/accion.php?accion=005

Els combustibles fòssils

Les energies o combustibles fòssils provenen de la natura, d’éssers que van viure fa milions d’anys. El carbó mineral, el gas natural i el petroli són tres combustibles fòssils originats per les restes de microorganismes, plantes i animals que van quedar enterrats durant milions d’anys.
• El carbó mineral es deriva de la carbonització natural de grans masses vegetals sepultades fa milions d’anys.
• El gas natural és un combustible gasós compost fonamentalment per metà, per petites quantitats d’altres gasos combustibles (com l’età) i altres no combustibles (com el nitrogen i el diòxid de carboni). Es troba formant bosses al subsòl i es forma en el procés de descomposició de la matèria orgànica.
• El petroli és una barreja complexa de compostos orgànics, principalment hidrocarburs, insolubles en aigua, molts d’aquests compostos són molt tòxics. El petroli prové de la descomposició de matèria orgànica, tant vegetal (algues) com animal (zooplàncton), que va quedar dipositada als fons dels oceans o dels llacs en temps remots i, posteriorment, va ser recoberta per sediments. El petroli és letal per als peixos, els mata ràpidament. La primera font d’energia que va utilitzar la humanitat va ser el foc. La cria d’animals domèstics va permetre obtenir energia d’origen animal. Posteriorment es va obtenir energia a partir de sistemes mecànics (molins de vent o d’aigua) però el rendiment i la capacitat de producció eren escassos. Amb els combustibles fòssils va augmentar la capacitat de producció, això va produir un major consum de matèries primeres i va començar una espiral d’augment continuat en el consum de combustibles fòssils i altres recursos naturals. Quan es produeix un vessament de petroli en un oceà és un desastre ecològic greu. Els humans han contaminat les aigües i matat centenars d’espècies amb els vessaments de petroli, i potser hagin causat que alguna d’elles es desenvolupi de forma desproporcionada, provocant un desequilibri ecològic.

El transport

El transport és la major causa de la contaminació atmosfèrica, en comparació amb la indústria, tant la de fabricació com la de producció elèctrica. Dins del transport, el vehicle privat és el principal culpable de la mala qualitat de l’aire, aproximadament el 80% de la contaminació atmosfèrica està causada pel trànsit rodat. El transport és el sector que més petroli consumeix i, a més, la causa principal del canvi climàtic a Espanya. Sembla una tasca impossible reconciliar la mobilitat i la protecció del clima i, no obstant, és possible. L’augment de la riquesa d’un país significa l’increment de la mobilitat de viatgers i de mercaderies. Les persones modifiquen els hàbits de mobilitat cap a mitjans de transport més ràpids, més flexibles i més cars. Si es preferien autobusos i trens, es canvia a cotxes i avions. Per tal que això canviï és imprescindible:
1. Reduir la necessitat de desplaçar-nos.
2. Fomentar els mitjans de transport més eficients.
3. Incrementar l’eficiència dels vehicles: més eficiència energètica, menys emissions.
4. Aplicar el concepte de qui contamina paga el transport.
5. Menys infraestructures i una millor ordenació del territori.

Recursos a la xarxa
-Transport i clima http://www.greenpeace.org/espana/es/ Trabajamos-en/Fre- nar-el-cambio-climatico/Petroleo/Trasnporte-y-clima/
-En Bici http://www.conbici.org/joomla/
-En bici a l’escola http://conbicialcole.conbici.org/
-AAssociació A pie http://www.asociacionapie.org/

Els sòls

Els sòls contenen més de la quarta part de totes les espècies vives del planeta i en una quantitat petita de terra poden haver-hi milers d’espècies, milions d’individus i centenars de metres de xarxes de fongs. El sòl, des d’un punt de vista ecològic, és un sistema dinàmic en què els microorganismes descomponen la matèria orgànica en substàncies diverses, les qual són absorbides posteriorment pels vegetals a través de les arrels. Els éssers que viuen al sòl compleixen una funció important com a suport de processos bàsics i de cicles de nutrients, a més, influeixen en els serveis que aquests donen als humans, regulant la funció atmosfèrica, el clima, la quantitat i la qualitat de les aigües. Per tant, incorporar residus al sòl podria semblar fins i tot una forma natural i beneficiosa per a les plantes, contribuint al desenvolupament de les cadenes tròfiques; no obstant, hi ha alguns requisits perquè aquesta activitat no acabi sent contraproduent. Excepte les matèries expulsades a l’atmosfera, gran part dels residus produïts per les activitats humanes, com són els provinents de les deixalles urbanes, són abocats als rius o abandonats als sòls. Altres residus d’origen industrial, o generats en zones rurals, són enterrats directament. Les aigües de pluja poden arrossegar aquestes matèries fins a capes profundes i incorporar-les als corrents subterranis, les quals acabaran en part aflorant de nou a la superfície.
La destrucció dels sòls té un efecte d’emissió de CO2, que serà major com major sigui la quantitat de CO2 que aquest sòl és capaç d’emmagatzemar. Per altra banda, la degradació dels sòls pot afectar negativament a la capacitat que tenen per suportar els efectes del canvi climàtic. Tot i que ja existeix una consciència ecològica que comença a instal•lar-se, encara hi ha episodis de residus urbans abocats als rius o abandonats als sòls. Per tal que tots aquests residus puguin ser processats per les xarxes tròfiques sense esgotar les possibilitats de depuració, han de limitar-se i estar compostos únicament per substàncies biodegradables, totalment absents de toxicitat.

Recursos a la xarxa
-http://www.amicsdelarabassa.org/
-http://www.natureduca.com/cont_terrest_suelos1.php
Recomanacions de llibres
-Comisión Europea (2010). Soil biodiversity: functions, threats and tools for policy makers. En:
http://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/biodiversity_report.pdf
-Ripa, Isabel (2011). El cambio climático una realidad.
Viceversa Editorial.

La urbanització

No és més que una de les alteracions més ràpides que pot patir un ecosistema; canvia l’ús de la terra principalment a causa de la destrucció de les zones naturals, també és una de les més dràstiques, perquè comporta eliminar gran part de la vegetació original, que se substitueix per edificis i per altres tipus de construccions. Això vol dir que hi ha menys plantes per la fotosíntesi. Les plantes són els productes primaris que fan que l’energia entri a l’ecosistema. L’eliminació de la vegetació associada a la urbanització ens porta a una reducció de l’abundància i de la diversitat animal de l’ecosistema, conseqüència de tot això, la urbanització està relacionada amb una pèrdua important de biodiversitat.

Recomanacions de llibres
Martínez-Vilalta, Sol, Terrades y Ordóñez (2011).
Un planeta a la deriva. La Magrana.